Temps Geològic a Catalunya

EL PRECAMBRIÀ

No el podem identificar, si per cas el tenim en els Pirineus, en unes roques metamòrfiques del tipus gneis, en canvi a la serralada litoral no s’ha pogut trobar cap terreny que es pugui datar com a precambrià.

EL PALEOZOIC

Sols estava emergit el denominat massís del Ebre que ocupava part de gran part de la depressió central, al final del paleozoic es produeix el denominat aixecament hercinià que forma el denominat massís català-balear. Catalunya en el començament del paleozoic pràcticament estava sota les aigües, en general les roques del paleozoic les trobem als Pirineus i a la serralada litoral. En el cambrià de Terrades s’han trobat seccions de arqueociats, que son els fòssils mes antics que fins ara s’han trobat a Catalunya. El ordovicià a Catalunya es troba a les serralades costaneres però els únics llocs on ha estat caracteritzat ja des de els primers temps dels estudis geològics a Catalunya és en els Pirineus. El silurià està mol mes ben representat en els sediments del paleozoic de Catalunya ja que el trobem tan als Pirineus com a les serralades costeres. El devonià apareix dins a Catalunya en molts llocs i amb bastants jaciments tan els Pirineus com a la serralada litoral, la varietat es per primera volta molt important trobem mol·luscs, lamel·libranquis, crinoïdeus,trilobits, etc. El jaciment de Brugues es molt ric i variat ja que tenim la transició del silurià al devonià i trobem molta varietat de ortoceratoïdeus, goniatits, crinoïdeus i lamel·libranquis. Al acabar el devonià i començar el carbonífer es desenvolupa a Catalunya la orogènia herciniana que te com a característica mes important la formació del massís català – balear, tenim com a característica mundial que en el paleozoic superior tota l’escorça terrestre està formant un únic continent denominat Pangea. La meitat de Catalunya en el començament del carbonífer inferior estava sota les aigües i l’altre meitat formava part del massís del Ebre i del català–balear units entre ells i que formaven part del Pangea. En general les roques del carbonífer i el permià les trobem als Pirineus i a la serralada litoral ja que eren les zones on es produïa la sedimentació de les roques, grava, llims i argiles arrossegades per l’aigua que baixava del continent. Com el seu nom indica es el període en que es varen formar les jaciments de Carbó mes importats de la terra, a Catalunya en el Carbonífer Superior han segut explotades mines a Surroca-Ogassa, també es varen intentar explotar carbó del carbonífer inferior a Erill-castell sense cap resultat econòmicament important. Els jaciments de invertebrats fòssils del carbonífer trobats a Catalunya son relativament pocs i els mes rics a les serralades costeres, els jaciments mes coneguts des de les primeres exploracions paleontològiques per el Dr. Almera son els de Can Puig i de Cànoves. El permià a Catalunya segueix el carbonífer i es presenta en forma de sediments rojos que per falta de fòssils no son es pot separar el permià del Triàsic inferior i que geològicament es denominen permo-trias, de fòssils del permià a Catalunya son casi inexistents a Baró a prop de Gerri de la Sal afloren unes pissarres negres amb impressions vegetals. Durant el permià a nivell de tota la terra hi va haver la extinció mes grossa de especies tant d’animals com de plantes que hi hagut mai i molt superior a la del final del cretaci quan desapareixen els dinosaures.

EL MESOZOIC

Catalunya durant tot el mesozoic estava coberta per les aigües i per això trobem terrenys de mesozoic per tota Catalunya, especialment a prop de la costa actual. En el triàsic si be els sediments del triàsic estan molt extensos a Catalunya i els afloraments mes extensos els trobem a les Catalanides, també els troben molt extensament en el prepirineus, no cal oblidar que les salines de Gerri de la Sal provenen de l’aigua de pluja que al travessar sediments del triàsic dissolent la sal que està formant capes que a finals del cretaci es varen formar al quedar llacunes que es varen secar i ara estan recoberts per sediments , en canvi el registre fòssil es molt limitat per el tipus de roca i per estar dolomititzada en moltes zones, de totes maneres no cal oblidar el extraordinari jaciment de Alcover, en el que s’han trobat molts peixos. Durant el juràssic varen continuar sedimentar-se argiles i formant-se calcita en tota la zona que actualment es Catalunya, encara que els sediments mes rics i variats de fòssils els trobem el sud a les comarques Tarragonines també es troben en els Pirineus però els afloraments de juràssic son mes discontinus i petits. Quan trobem ammonits petits estan fossilitzats amb limonita i en canvi els grossos en margues. Durant el cretaci ja començà la orogènia alpina que va aixecar els Pirineus i els Alps aquet procés de formació de muntanyes tingué el màxim desenvolupament en el oligocè, però es considera que actualment encara dura i els Pirineus estan aixecant-se. Els sediments del cretaci en general aquí a Catalunya els trobem al nord especialment a les comarques Lleidatanes, i formats en esculls de coralls però que els que formaven la roca eren els hipurits, al final del període els Pirineus estaven ja formant terra seca i varen ser poblats per dinosaures poc avant, (en temps geològic) que s’extingissin. En moltes zones dels pre-Pirineus s’han trobat molts ous fòssils i petjades i en el montsec de Rubies bastants jaciments amb ossos científicament molt interessants però per desgracia cap esquelet complert que ens donaria una gran satisfacció als afeccionats als fòssils però repeteixo fins ara sols s’han trobat ossos arrossegats per l’aigua i cap fòssil de dinosaure mort i enterrat el mateix lloc.

EL CENOZOIC

Tal com ja hem indicat, al final del mesozoic comença la orogènia alpina que podem considerar que té el moment culminant en l’oligocè, amb l’aixecament del fons marí, quedant Catalunya, ja quasi tota emergida amb llacs interiors que s’omplen de sediments durant el oligocè i, zones de la costa, el que serien els actuals Penedès, amb sediments del miocè. Ries de l’Ebre, Llobregat i Empordà que s’ompliran durant el pliocè, actualment les trobem per sobre del nivell del mar perquè les terres van continuar pujant. Avui en dia els Alps i els Pirineus encara continuen guanyant alçada mes ràpidament que no pas l’erosió els va escapçant. En el paleocè ens trobem grans extensions de sediments rojos formats en zones estacionalment inundables, aquest fet provocava l’oxidació dels minerals de ferro tenyint els sediments, com a fòssils sols s’han trobat cargols d’aigua dolça. En el eocè les planes continentals del paleocè es varen submergir, quedant la Catalunya central formant un golf. L’Eocè marí és molt ric en sediments que abracen tota la Catalunya central, des dels pre-pirineus per el Nord i la Selva amb els dos Empordans per l’est. Tota aquesta època és molt rica en fòssils, podem trobat tot tipus d’animals marítims, des de foraminífers a sirenis, passant per mol·luscs, equídnids, esponges, decàpodes, coralls, dents de tauró, peixos, etc. Els jaciments amb fòssils continentals són molt escassos (serra de Montllobar). L’oligocè és l’època en que tota Catalunya s’aixeca : els deltes dels rius que venien del massís Català-Balear quedaran a mes de 1000m. Sobre el nivell del mar i per la erosió posterior formaran Montserrat i Sant Llorenç del Munt , es tanca el mar interior Eocènic que al anar-se evaporant precipiten els guixos de l’anoia i la sal de Cardona, també tota Osona queda forà del mar amb aquets moviments a cavall del eocè oligocè desapareix sota les aigües la terra ferma que estava on actualment hi ha el Mediterrani quedant unes porcions de terra que formaran les illes Balears. A despit de aquets gran moviments tectònics a Catalunya del oligocè sols trobem fòssils en els llacs interiors que varen desaparèixer al final de l’època. A Taradell (Urgell) es troba un bon jaciment de Vertebrats (cocodrils, tortugues i mamífers),En els llacs de la Segarra en unes calcites blanques estratificades es troben plantes fòssils. En el miocè al submergir-se el massís Català-Balear part del prelitoral actual va quedar sota les aigües, troben terrenys del miocè des de el Vallès al Tarragonès, el Tarragonès marí amb una profunditat considerable i va perden profunditat fins que el Vallès es quasi tot continental. En el pliocè el mar sols ocupava part del Empordà, La ria Rubricata arribant fins a Martorell, i la desembocadura del Ebre fins Tortosa, aquets últims actualment coberts per sediments quaternaris igual que el Empordà, la zona que ha estat mes estudiada es a la zona del Papiol i voltants ja que les argiles Pliocèniques han estat explotades per les fàbriques de ciment.

COL·LECCIÓ PALEONTOLÒGICA I MINERALÒGICA DE GMVERTICAL